Temàtiques:
Observacions ornitològiques 27-06-08
Ànec collverd, Anas platyrhynchos, uns 40 exemplars en total
Bernat pescaire, Ardea cinerea, mínim de 8 ex., tots als prats gestionats
Agró blanc, Casmerodius albus, encara 4 exemplars als prats gestionats
Martinet de nit, Nycticorax nycticorax, mínim 8 ex., la meitat d'ells juvenils
Martinet blanc, Egretta garzetta, mínim de 15 ex. als prats gestionats
Agró roig, Ardea purpurea, 2 ex. a la llacuna permanent
Xivita, Tringa ochropus, mínim 1 ex. als prats gestionats, primera observació postnupcial coneguda
Cornella, Corvus corone, mínim de 5 ex.
Tord comú, Turdus philomelos
Oriol, Oriolus oriolus
Estornell vulgar, Sturnus vulgaris, ajocador de milers d'exemplars
Abellerol, Merops apiaster
Balquer, Acrocephalus arundinaceus
Boscarla de canyar, Acrecophalus scirpaceus
Cabusset, Tachybaptus ruficollis, 1 ex. a la llacuna permanent
Fotja, Fulica atra, 1 ex. a la llacuna permanent
Polla d'aigua, Gallinula chloropus, diversos adults i juvenils, també una parella amb 4 pollets d'aproximadament una setmana
Xot, Otus scops, 1 ex. cantant
Bitxac comú, Saxicola torquata, diversos exemplars adults i joves
Pardal comú, Passer domesticus
Picot verd, Picus viridis
Falciot negre, Apus apus
Oreneta cuablanca, Delichon urbicum
Oreneta vulgar, Hirundo rustica
Bosqueta vulgar, Hippolais polyglotta
Blauet, Alcedo atthis, mínim 1 ex.
Bernat pescaire, Ardea cinerea, mínim de 8 ex., tots als prats gestionats
Agró blanc, Casmerodius albus, encara 4 exemplars als prats gestionats
Martinet de nit, Nycticorax nycticorax, mínim 8 ex., la meitat d'ells juvenils
Martinet blanc, Egretta garzetta, mínim de 15 ex. als prats gestionats
Agró roig, Ardea purpurea, 2 ex. a la llacuna permanent
Xivita, Tringa ochropus, mínim 1 ex. als prats gestionats, primera observació postnupcial coneguda
Cornella, Corvus corone, mínim de 5 ex.
Tord comú, Turdus philomelos
Oriol, Oriolus oriolus
Estornell vulgar, Sturnus vulgaris, ajocador de milers d'exemplars
Abellerol, Merops apiaster
Balquer, Acrocephalus arundinaceus
Boscarla de canyar, Acrecophalus scirpaceus
Cabusset, Tachybaptus ruficollis, 1 ex. a la llacuna permanent
Fotja, Fulica atra, 1 ex. a la llacuna permanent
Polla d'aigua, Gallinula chloropus, diversos adults i juvenils, també una parella amb 4 pollets d'aproximadament una setmana
Xot, Otus scops, 1 ex. cantant
Bitxac comú, Saxicola torquata, diversos exemplars adults i joves
Pardal comú, Passer domesticus
Picot verd, Picus viridis
Falciot negre, Apus apus
Oreneta cuablanca, Delichon urbicum
Oreneta vulgar, Hirundo rustica
Bosqueta vulgar, Hippolais polyglotta
Blauet, Alcedo atthis, mínim 1 ex.
Nova nidificació de cabusset (Tachybaptus ruficollis)
El cabusset és un reproductor escàs però habitual des de la recuperació de la zona. Aquest any també ha aconseguit nidificar amb èxit. Podrien haver estat 3 les parelles que haguèssin intentat la nidificació, i com a mínim una d'elles ho ha fet am èxit. El dia 20 s'observa a la meitat nord de la llacuna permanent una parella d'adults acompanyada de quatre pollets ja crescuts.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós
Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia
Incivisme
Malgrat estar indicat i expressament prohibit, molts dels visitants de l'Estany continuen fent cas omís de les indicacions per tal de visitar la zona sense provocar molèsties a la fauna i la vegetació.
A la fotografia es poden observar un grup de persones que tornen després de recórrer el camí paral·lel a la sèquia en ambdòs sentits i cridant notòriament, provocant l'espantada de les aus que descansàven al canyissar i a la vegetació de ribera.
Pujar al talús, col·locar-se davant els aguaïts, circular en motocicleta pels accesos peatonals, passejar gossos deslligats i entrar dins els tancats són altres de les accions incíviques freqüents, a banda de les bretolades de malmetre els plafons informatius i els aguaïts.
A banda del sentit comú, les accions permeses i les que no estan perfectament indicades als diversos plafons i cartells informatius. El problema és d'arrel més profunda i més general.
Ajocadors d'estornells (Sturnus sp.)
Com cada estiu, després de l'època de nidificació els estornells (S. vulgaris i S. unicolor) troben a l'Estany un refugi segur per passar la nit. Aquest any sembla que els canyissars i les arbredes que envolten els camps gestionats han estat l'indret triat per milers d'aquests ocells per tal d'ajocar-s'hi.
A la fotografia s'observa la zona de l'ajocador sobrevolada per estornells i per tres martines de nit (Nycticorax nycticorax).
Observació i fotografia: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós
Fauna i pluja
Les esperades pluges han fet revifar tota la natura a l'entorn de l'Estany. Les abundants precipitacions de les darrreres setmanes han reactivat tots els procesos naturals en una època crítica per a la majoria d'espècies: l'època reproductora.
Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.
Imatges dels prats de dall i de pastura.
La pluja ha beneficiat molt la floració de moltes de les plantes presents a la zona, plantes que estan adaptades a la vida en ambients humits i que pateixen especialment durant els períodes de sequera perllongats. Gràcies a la recuperació de les formacions vegetals tots els ecosistemes de la zona, i, en conseqüència la totalitat de les comunitats naturals de la zona, s'han vist beneficiats.
Però tot ha estat positiu desprès d'aquestes intenses pluges? La resposta, sobretot pensant en llarg termini, és que sí.
Malgrat tot, hi ha alguns aspectes referents als diferents grups faunístics que caldria comentar per separat. En comentem alguns.
Invertebrats: Les pluges afavoreixen a la majoria d'insectes i artròpodes de la zona. La vegetació nova proporciona aliment i refugi a molts invertebrats i a les seves postes. Els nous espais inundats proporcionen noves oportunitats als odonats (libèl·lules i espiadimonis) on dipositar les seves postes en indrets lliures de depredadors (gambússia i cranc americà, sobretot).
Amfibis: La humidificació de l'ambient afavoreix notablement a aquest grup, que es veu especialment afectat per la xerificació (dessecació) de l'ambient. Les pluges reactiven l'activitat reproductora d'algunes espècies, augmentant la probabilitat de reclutació de nous exemplars. També els amfibis es veuen molt afavorits per la creació de nous punts d'aigua lliures dels depredadors exòtics.
Ocells: Les inundacions proporcionen noves zones d'alimentació i de descans a algunes espècies d'ocells aquàtics, especialment anàtides (ànecs) i ardèids (bernats i martinets). La proliferació de invertebrats i d'amfibis també proporcionen més aliment (només cal passejar durant una estona per la zona per constatar la gran quantitat d'orenetes i falciots que hi ha capturant insectes voladors).
La pujada del nivell de l'aigua, però, pot obligar a algunes espècies a desplaçar-se. És el cas del limícols, com el cames llargues, que precisen d'aigües somes i que ja no es troben a la zona de pastura, sino a camps menys inundats. També la pujada sobtada del nivell de l'aigua pot haver afectat a algunes espècies que construeixen nius arran de terra o semisubmergits, com és el cas del propis cames llargues, la fotja, el cabusset i l'ànec collverd. De ben segur que alguns nius s'hauran perdut, fet especialment preocupant en el cas de les fotges, les quals no es reprodueixen a la zona des de fa dècades, i caldrà veure com ha afectat la pluja a la reproducció del martinet menut, que ubica el seu niu a l'interior del canyís. També els cames llargues, si han intentat la nidificació, hauran tingut problemes.
Les pluges torrencials i continuades també afecten molt als petits ocells. Si bé la majoria es veuen afavorits per la presència notable d'insectes i altres invertebrats, els que estiben els nius entre la vegetació els poden perdre fàcilment, per despreniment directe de l'estructura, per inundació o simplement perquè es malmeten o moren els ous o els pollets en veure's els adults obligats a abandonar la incubació.
Un altre aspecte a destacar és la repercusió de l'ús de l'espai condicionat per les pluges. Els camins inundats sembla a priori que impedeixen l'accés a alguns punts, amb la qual cosa la tranquil·litat a la zona és veu afavorida. Però no és del tot cert. Com podeu observar en la primera imatge, la pista principal està tallada per un gran bassal a l'alçada del mirador. Això ha comportat que molts dels visitants hagin optat per seguir el camí paral·lel a la sèquia, tot i estar prohibit i fent cas omís de les indicacions, fet que ha produït molèsties en una de les zones més importants de la llacuna permanent pel que fa a la reproducció i descans dels ocells. Aquests grups d'incívics eren tant gent de Sils, que passejaven fins i tot amb gossos desfermats, com aficionats a l'ornitologia gens respectuosos.
Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.
Imatges dels prats de dall i de pastura.Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): un intrús a l'Estany
El bec de corall senegalès és un petit ocell passeriforme pertanyent a la família dels estríldids, emparentada amb els pardals i similars. És una espècie àmpliament distribuïda per la meitat sud del continent africà, on assoleix densitats notables.
A Europa és un ocell importat que es pot trobar fàcilment en botigues especialitzades i és molt popular pel seu petit tamany, la seva vistositat i la facilitat de mantenir-ho en captivitat. Els escapaments o els alliberaments intencionats han fet que aquest bonic ocell s'hagi escampat per un grapat de localitat de tota la Península Ibèrica, inclosa Catalunya (cliqueu aquí per veure el mapa de distribució).
Però, com tota espècie introduïda, el bec de corall és una peça fora de lloc. En ecosistemes tan fràgils i escassos com les zones humides poden ser un efecte pertorbador important. En concret, els becs de corall competeixen amb èxit davant les espècies autòctones amb els mateixos requeriments, sobretot pel fet que poden tenir explosions demogràfiques que els fan acaparar territori i aliment.
És per aquest motiu que en diverses comunitats autònomes (entre elles Catalunya i les Balears) s'han endegat programes de seguiment i, en alguns casos, d'erradicació d'aquesta espècie.
Si teniu cap observació d'aquesta espècie tant a l'Estany com en altres zones properes, poseu-vos en contacte amb nosaltres, siusplau.
Fotografies: Javier Romera Cabrera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
