14/07/09

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany


La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.


http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM

07/07/09

Tornen les eugues

Des del passat 30 de juny, dues eugues de la raça camarga del ramat del PNAE tornen a pasturar al tancat de Sils. De moment només pasturaran la meitat del tancat (més proper al poble) on hi ha herba alta i fresca i deixarem l’altre sense pasturar per tal que es recuperi la vegetació.
Informació: AccióNatura

05/07/09

Recupero un escrit que vaig publicar no fa gaires mesos en aquest blog. Em temo que l'hauré d'anar "republicant" tot sovint.

Si algú vol utilitzar-lo fent servir les idees o suggeriments per tal d'ajudar a gestionar l'Estany, és ben seu. El cedeixo amb molt de gust.




Visito sovint l'Estany de Sils, en primer lloc perquè m'agrada passejar-hi, ho faig des de fa molts anys i trobo que és un dels millors indrets de la comarca per caminar tranquil·lament i gaudir de les sensacions que la Natura aporta als qui saben respectar-la. Un amic, ornitòleg anglès que viu a Girona, em comentà en una ocasió que visitar l'Estany i observar la fauna de l'indret li aporta una tranquil·litat i una sensació de relaxació que no troba en altres espais naturals que visita. L'Estany és una illa de Natura, una promesa de vida envoltada per paviment, asfalt i metall. Probablement sigui el fet de trobar aquest petit miracle verd i ocre en mig d'un territori tan degradat el que faci que visitar-lo ens aporti tantes sensacions positives.




Les meves visites a l'Estany acostumen a ser en hores en que difícilment hi trobo gaire més gent. Els seguiments de fauna que duc a terme fan que les millors hores per espiar als éssers animats que sobreviuen a la zona siguin a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, sobretot en aquesta època, durant l'estiu, quan la calor fa que la fauna pròpia i la que està de pas s'aturi amb les darreres llums per tal de sadollar la sed acumulada durant la jornada.


En ocasions, però, les meves visites no tenen res a veure amb seguiments ni estan premeditades. Tinc necessitat de descansar la vista en un paisatge amable i no hi ha millor lloc que aquest per fer-ho. També és freqüent que amics, familiars o coneguts em demanin que els acompanyi i que els faci de guia de visita ambulant, cosa que faig de molt bon grat. Però és llavors quan les coincidències amb altres visitants són més probables. N'hi ha molts que visiten l'Estany amb tot el respecte que aquest espai i la resta d'usuaris es mereixen, però, malauradament, la majoria de vegades no és així. No hi ha cap mena de patró en aquesta mena de comportament, ho he vist fer a gent de totes les edats i condicions, des d'ornitòlegs poc respectuosos fins a mainada acompanyada pels seus pares.


Tothom de Sils, no només els que tenen responsabilitats en la gestió, han de ser conscients que l'Estany és un espai propi, una propietat de la que tothom n'és usufructuari sempre que se'l respecti. Tothom ha de procurar per l'espai i ha d'exigir als que en tenen responsabilitat però també als que en fan ús.


Per aquest motiu, i amb tot la humilitat de la que soc capaç, m'agradaria demanar que entre tots procuréssim fer un ús adequat de l'espai i ajudéssim a preservar-lo. Cal canviar l'actitud de molta gent envers l'Estany, i tothom, des de les diferents administracions i fins a les empreses d'hosteleria i turisme i la població en general tenim el dret i el deure de fer saber que allò que és nostre o volem conservar de la millor manera possible, per a gaudi de tots.




  • L'Estany és un espai natural, no és un parc temàtic ni un jardí, per tant s'han d'evitar pertorbacions a la fauna i a la flora. Evitem sorolls i crits i mostrem respecte envers l'entorn i a les persones.


  • S'han de respectar els senyals i indicacions. Si un camí és prohibit el pas a vianants és per algun motiu, la majoria de vegades per evitar molèsties a la fauna resident, que, malgrat no la veiem, es troba amagada en la vegetació.


  • No hem de desviar-nos dels itineraris marcats, i sobretot no ens hem d'acostar als espais inundats, no hem de traspassar tanques i no hem de pujar al talús. Aquest comportament malmet la vegetació i provoca molèsties a la fauna.


  • Per observar la fauna no hi ha res millor que fer-ho des de l'interior dels aguaits, no hem de pujar al talús ni hem de col·locar-nos davant els aguaits.


  • Els gossos han d'anar sempre lligats, mai sense fermar. Un gos lliure és un depredador molest i així és percebut per la fauna i per la resta dels visitants.


  • Pels camins que envolten la llacuna principal i per la pista a la dreta de la sèquia és prohibida la circulació en vehicles motoritzats, excepte els que estiguin expressament autoritzats.


  • Qualsevol desperfecte en el mobiliari de l'espai o qualsevol infracció observada ha de ser posada en coneixement de les autoritats competents de manera immediata. Les bretolades no hi tenen cabuda i han de ser denunciades.


  • La brutícia a l'Estany és brutícia a casa nostra.

Entre tots, i amb el recolzament imprescindible de la gent de Sils, aconseguirem que l'Estany cada cop més sigui reconegut com un espai natural emblemàtic i admirat arreu, alhora que en podrem gaudir més i millor.

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern



http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

 

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern

 

Diari de Girona 4/7/09

 

La Generalitat s'havia compromès a fer la neteja el 2006 però s'ha retardat i ara l'Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s'inundi

 

SILS | E.BATLLE


L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l'Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s'havia compromès amb l'Ajuntament fa tres anys i que s'havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l'Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d'aquesta actuació a la sèquia.


A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van "a parar les aigües pluvials" del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que "fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s'hi més de mentre i mig d'aigua" ja que la sèquia no engolia l'aigua i que s'hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.


Davant d'aquesta situació, l'alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l'ACA mostrant "el rebuig i queixes".


D'altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l'ACA en l'execució d'aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és "per motius externs a l'Ajuntament". Des de 2006 s'han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l'agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s'havia acordat - es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d'ICV, que acusaven el govern d'IdS d'haver tallat espècies protegides-. Ara però, l'actuació, remarca Nogué que postposada, "segurament fins l'any que ve".


El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l'any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l'any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l'ACA no tenia fet l'estudi hidràulic, necessari per la seva execució.


En tancar aquesta edició, no s'havia pogut localitzar cap responsable de l'ACA.



02/07/09

Notícia sobre la tortuga de les Antilles

Notícia al diari de Girona. Cliqueu aquí.

30/06/09

Nova espècie invasora a l'estany de Sils?

Enmarcat en els projectes de caracterització de fauna que l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, està duent a terme a l'estany de Sils destaca el seguiment de les tortugues aquàtiques autòctones i la retirada de les espècies exòtiques, com ara la tortuga de Florida.
La sorpresa, però, ha estat la captura d'una tortuga que probablement reprsenti una nova espècie a la zona, i que fins ara no havia estat citada ni a l'estany de Sils ni a la resta de Catalunya. La tortuga en qüestió probablement es tracti d'una tortuga de les Antilles o “Jicotea cubana” (Trachemys decussata decussata), una espècie molt rara a les botigues especialitzades.
D'aquesta espècie destaca el fet que pot assolir una grandària considerable i la seva gran agressivitat.
La retirada d'aquest exemplar del medi natural ha estat una gran sort, però és una evidència més de la degradació dels nostres ecosistemes i de l'incivisme i la poca cultura natural de la societat.
Trobareu més informació aquí







21/06/09

Observacions ornitològiques 20-06-09

Dissabte 20 de juny s'observa en vol un jove de l'any de martinet menut (Ixobrychus minutus) entre la sèquia i la llacuna permanent. També un fumarell carablanc (Chidonias hybridus).

Observadors: Enric de Roa, Xavier Romera i voluntaris d'AccióNatura

Apareixen peixos morts als Estanys de Sils

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061900_3_339166__Comarques-Apareixen-peixos-morts-Estanys-Sils

El culpable, encara desconegut, és un conductor que ha passat a gran velocitat per la sèquia.

EUROPA PRESS/DDG
Una quarantena de peixos han aparegut aquest matí morts als Estanys de Sils (Girona), en una sèquia situada a l'entrada de l'espai natural.L'alcalde de Sils, Martí Nogué, ha explicat que el conductor del vehicle --de moment desconegut-- hauria passat a tal velocitat que al xocar les rodes amb l'aigua hauria aixecat una onada que ha expulsat als peixos fora del curs de la sèquia, deixant als animals fora de l'aigua o a la riba, provocant i així la seva mort.
Els Estanys de Sils estan protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000. A més, en tot el seu recorregut està prohibida la circulació de vehicles de motor.

15/06/09

Més sobre la tallada de canyís

Es pot comprovar com les actuacions a la sèquia s'han fet sense complir el que s'havia pactat, a més, la tallada de canyís afecta un tram de la sèquia on de moment no està previst fer cap actuació, que començarien a l'alçada del pont de Massabé. Aquesta zona on ha estat tallat el canyís seria el darrer tram on es faria el dragatge, i per calendari tocaria al setembre, per tant no calia fer-hi res.
Això no és tot, també aquesta zona es considerava "neta" i havia estat restaurada amb fons públics del propi ajuntament i de la Direcció General de Medi Natural. La restauració havia consistit en retirar la canya, una espècie forània, i afavorir el canyís. Afavorir el canyís per tal de tallarlo fins arran d'aigua poc desprès?? Això no es llençar diners i feina????
Calen explicacions???
.................................
Dragatge de la sèquia de Sils. Dos textos:
1.
Modificació projecte Millora ambiental i paisatgística de la Sèquia de Sils – Expdt. 2007/375 Proposta del Regidor de Governació, Via Pública, Obres i Serveis i Medi Ambient.
Antecedents

- Mitjançant acord de la Junta de Govern del 4 de juny del 2007, es va sol·licitar una subvenció alDepartament de Medi Ambient i Habitatge per a la millora ambiental i paisatgística de la sèquia de Sils.

- En data del 21 de novembre de 2007 es va rebre la resolució, amb la qual se’ns informa de l’atorgació d’un ajut de 20 930€ per aquest concepte.

- El passat 30 de novembre es va mantenir una reunió amb representats del DMAH i de l’ACA, arrel d’una actuació pendent de dragatge de la mateixa zona, que no es realitzarà fins al setembre de 2008 per motius de protecció de la fauna. En aquesta reunió es va acordar realitzar una sèrie de modificacions en les actuacions inicials per tal de fer compatibles ambdues actuacions a la sèquia.

- Informe de l’Agent per a l’Ocupació i Desenvolupament Local de data 11-març-2008 el qual informe favorablement de les modificacions a realitzar en la zona comentada, el qual no implica cap alteració al pressupost ni tercer.

Fonaments de dret:
- Article 213 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.- Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques – TRLCAP – (En especial els articles 56 i 201 i l’apartat 3 de la disposició final primera).- Article 53 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, text refós de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.- Decret de l’Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d’atribucions de l’Alcaldia en la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :

Primer.- Aprovar les modificacions del projecte inicial com a conseqüència de la reunió mantinguda el passat 30 de novembre per tal de fer compatibles les actuacions a la sèquia per part del DMAH i l’ACA, que es concreten a l’informe tècnic presentat per la Responsable de laGestió de l’Estany de Sils.

Segon.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’AODL.
ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: 17 DE MARÇ DEL 2008http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/05/acta-de-sessi-de-la-junta-de-govern.html
2.
L’Agència Catalana de l’Aigua es compromet a executar les obres de dragatge de la Sèquia de Sils aquest estiu
Al 2006, des de l’àrea tècnica de gestió de l’Estany de Sils, es va redactar un informe preliminar per dur a terme una actuació de millora de la capacitat hidràulica i neteja de la Sèquia, que es va dirigir a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), administració responsable del seu manteniment
Després de dos anys d’intents d’accelerar unes actuacions que ja estaven aprovades i pendents d’execució, el 30 de gener de 2008 es va aconseguir reactivar el tema i concretar l’actuació.
Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient

L’ACA va executar uns estudis hidrològics de la conca de la Sèquia de Sils al setembre del 2008, que es van allargar fins a l’octubre, per definir quines eren les zones on calia dragar i en quines condicions. A partir dels resultats, es van determinar els punts d’actuació i el protocol per a la protecció de la fauna. Així, en primer lloc, es van acotar les zones on es realitzaria la retirada de sediments amb unes xarxes, per impedir que la fauna hi accedís. En segon lloc es va procedir a col•locar trampes per a tortugues, per retirar el màxim nombre d’individus.

Un cop es garantís que no hi havia perill per a les tortugues, es procediria a iniciar el dragatge
L’actuació es va allargar fins al novembre i les temperatures a l’Estany de Sils van descendir considerablement, iniciant-se el període d’hivernació de les tortugues, fet que va impedir la seva retirada i, per tant, que Medi Ambient permetés l’execució de l’obra.

Aquest mes de febrer l’ajuntament de Sils ha aconseguit finalment el compromís de l’ACA per enllestir aquestes obres durant l’estiu del 2009 i s’ha concretat un calendari d’execució. Així doncs, el proper mes de juliol s’iniciarà el protocol de retirada de fauna en els punts d’actuació i a l’agost es procedirà a iniciar el dragatge, que anirà des del pont sense baranes de Massabé, en direcció aigües amunt, fins al pont de l’entrada a l’Estany de Sils, on hi ha l’estació de bombament de la depuradora

REGIDORIA DE MEDI AMBIENTQuadern de Sils, març 2009
....................................................................................